A un mes del dia D, noves preguntes…

Avui (o potser va ser ahir?) faltarà un mes pel nostre dia D: el #9N2014.

Penso que aquest és un bon moment per reiniciar aquest pobre blog, tan maltractat!

Serà un mes emocionant, ple d’alts i baixos anímics, però amb una tensió informativa que, segur, anirà in crescendo.

I si pel 9N la pregunta ja està ben definida, fins llavors, la pregunta podria ser:

  • estaran els nostres polítics a l’alçada de les circumstàncies?
  • I si ho estan, podrem vèncer entre tots la inèrcia de 300 anys i un estat empenyent, maldestre però fort, en contra nostre?

Jo, com en d’altres casos, voto pel Sí-Sí.

Salut i empenta!

Dia mundial de la poesia II

Va, com que l’anterior entrada ha quedat una mica moixa, n’afegeixo una segona part, també de l’Estellés. De fet, un Estellés molt estellesià, no?

Posaria el teu nom al bell mig de la casa

Posaria el teu nom al bell mig de la casa,
l'encendria com un foc,
com uns feixos de sarments i de pinassa.
Encendria el teu nom,
l'encendria com un foc,
com el foc de coure el pa.
Vetllaria en silenci al seu voltant.
I, de sobte, ballaria al seu voltant,
nu, pelut i fascinat,
una dansa indesxifrable,
un fosc ball al·lucinat
d'un prestigi aborigen o rupestre
com aquells que trobava en les coves Porcar.

Apa, a gaudir de la poesia.

Dia mundial de la poesia

Avui ha arribat la primavera.

Però arriba en mala època, en uns dies on el sofriment de molta gent (i quan hi ha una època en què molta gent no pateixi?) oculta qualsevol altra cosa. Més encara la petitesa dels pètals d’una flor d’ametller que, encara arrugades, s’estiren la mandra de tot l’hivern.

Per això he buscat un poema que s’adigui amb aquest estat d’ànim:

Cançó de bressol

Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.

Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.

Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.

Només tinc la meua Mort
i no necessite res.

Jo tinc una Mort petita
i és, d’allò meu, el més meu.

Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se’n ve.

És la meua ama, i és l’ama
del corral i del carrer,
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.

Vicent Andrés Estellés, Octubre, 1953
Mort i pam Antologia poètica. A cura de Carmina Andrés Lorente.
Carena editors. València 2004. Pàg. 3

I, si voleu, podeu sentir-ne una fantàstica versió d’Araceli Banyuls, acompanyada per una guitarra: http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=21&titol=63

El vespre de l’any que la lluna plena es veurà més gran

Llegeixo al blog “Astropallejà” que el dissabte 19 de març de 2011, a les 19h, quan la lluna, que serà plena, surti per l’horitzó, la veurem fins a un 14% més gran que altres dies, degut a que, en aquest moment, es trobarà en el seu “perigeu” o punt més proper a la terra (uns 356.000 km. Caram!).

Que bonic, no? M’encanta conèixer explicacions científiques a fets sorprenents o bonics.

A veure si podem gaudir d’aquest moment.

Sense senyal durant 24 hores. En solidaritat amb l’ACPV

L’Associació Cultural del País Valencià, entitat que gestiona els (pocs) repetidors que queden al País Valencià, s’ha vist obligada a tancar-los per tal que no arribi el senyal de TV3 al País Valencià.
El govern del PP, amb el recolzament per activa o per passiva del PSOE-PSPVPSOE i dels diferents governs de la “Generalitat d’Amunt”, que deia l’enyorat Barnils, ha perpetrat una llei “ad hoc” per obligar-los a fer-ho.
Colors

Ara: ha nascut un nou diari

Entre tants senyals negatius, de cop n’ha aparegut un de positiu: el nou diari “Arawww.ara.cat.

Hi he navegat i l’he fullejat i… sembla que promet! No solament està ben fet, sinó que s’hi respiren bones idees i molt d’optimisme. I amb serietat i respirant Països Catalans (de moment com a principi).

Una humil salutació i molta energia positiva des d’aquest bloquet.

Joan Solà en la memòria

Ahir va morir en Joan Solà.

Mai és bon moment perquè ens deixi algú, però avui és més mal moment que mai perquè ens deixi en Joan Solà. S’acosta una nuvolada…

Per això avui aniré a la capella ardent, al Paranimf de la UB. No sóc una persona mitòmana, però en el context actual penso que val la pena fer-li un últim homenatge. Tant per ell, que ens ha deixat, com per nosaltres, que encara som aquí, aguantant els forts vents de garbí (Wikipèdia: “Garbí o Llebeig, vent del sudoest. […] L’aparició d’aquest vent anuncia l’arribada de la depressió que l’origina i que moltes vegades ve acompanyat de pluges fortes“. Caram, caram, quanta simbologia té la meteorologia)

Recomano la lectura de l’article de Vilaweb: “Joan Solà i el lligam entre poble, individu i llengua” i, sobretot, escoltar l’entrevista i la intervenció que va fer al parlament, com a Premi d’Honor a Lletres Catalanes, el juliol de 2009 (enllaçats al mateix article).